El comptador a zero

El comptador a zero
El comptador a zero

El divendres passat a la plaça del Comú de Dosrius la secció local d’ERC vam organitzar un acte de presentació de dos llibres escrits per Gabriel Rufián i Sergi Sol, protagonitzat pels mateixos autors i també Maxi Calero i Pep Picas. Un acte molt centrat en la repressió de l’Estat Espanyol i la figura de l’Oriol Junqueras. Era la setmana del ple de la investidura fallida de Pedro Sánchez i la controvertida absenció dels diputats republicans al Congreso de los Diputados. Això ja donava un plus d’interès a l’acte, si ho voleu morbós, atès que molts ens qüestionàvem el sentit del vot a Madrid i esperàvem, també, conèixer de primera mà i debatre amb el diputat. A la plaça hi havia unes 120 persones, tot un èxit d’assistència.

Abans de començar es van sentir de lluny crits de “Viva España”. Passavolants. Però quan va intervenir Rufián a la part final, unes persones van desplegar una pancarta que deia “vergonya”, amb el logo d’ERC al revés, fent de ve baixa, i van repartir octavetes. Eren membres dels CDR local. En un municipi de 5.481 habitants ens coneixem gairebé tots. Alguns tenen implicació notòria en altres partits polítics. Afortunadament aquesta acció va passar sense pena ni glòria, no es va aturar res i ells van poder expressar lliurament el seu enuig. Però les conseqüències obren una ferida important dins l’independentisme a Dosrius. Possiblement no era la intenció, però va ser una acció contra ERC Dosrius perquè érem els organitzadors i Rufián, Sol, Calero i Picas els nostres convidats. Hem tornat a sortir als mitjans espanyolistes, ara amb un episodi que han venut com a divisió i enfrontament, independentistes contra independentistes. Mentida!

A nivell local, som "picapedrers" de la República i els d’ERC sabem que hem de treballar amb la resta d’independentistes, amb totes les sensibilitats del republicanisme (JxCAT,  LaPAC-CUP, ANC i altres col·lectius). Tots sabem què suposa l’1-O a Dosrius i Canyamars, amb més de 30 ferits i 3 investigats que ens repartim els delictes de desobediència, resistència i atemptat a l’autoritat policial, encara pendents de judici. Un impacte social brutal per a un municipi acollidor, pacífic i amb molt bona gent. I tots sabem del pacte de govern entre PSC i JxCAT que va frustrar un ajuntament independentista on paradoxalment ara som majoria. Els autors de l’acció del CDR s’han equivocat de rival i d’estratègia.

He llegit Joselitos a Dosrius d’en Sergi Sol a El Nacional. Agraeixo la seva opinió envers la meva persona però no calia, no m’agrada ser exemple de res. Em considero un simple servidor públic, amb fortes conviccions, que treballa pel benestar dels veïns i veïnes del meu poble i per un país just i lliure.

A l’article potser hi ha algunes afirmacions errònies i el to no ajuda a la bona entesa entre independentistes al meu poble. Jo no vaig sentir ningú cridar “Puigdemont, president”, de fet va ser una acció més gestual que sorollosa. Tampoc és cert que els CDR s’hagin quedat de braços creuats amb la investidura de l’alcaldessa del PSC. De fet, una setmana abans, els caps de llista d’ERC, JxCAT, i La PAC – CUP vam rebre una carta “exigint-nos” un acord. Fins i tot, em consten contactes amb la direcció nacional del PDeCAT. Però va ser debades. El matí del 15 de juny l’Ajuntament de Dosrius va aparèixer empaperat amb missatges contraris al pacte sociovergent.

Això sí… i després, què? Un més i mig més tard, ara que ja molts han normalitzat el govern PSC-JxCAT al consistori, inclús sense el llaç groc que havia presidit el balcó de l’ajuntament des de fa més d’any, la primera acció dels CDR és fer un escratxe a ERC Dosrius. Error!

A nivell municipal, en pobles com Dosrius la feina que l'independentisme polític ha desenvolupat els darrers anys s'ha basat en sumar esforços i superar debats estèrils. En això, la secció local d'ERC ha jugat un paper útil i n'estem orgullosos. És per això que assistim perplexos a qualsevol gest o acció que dificulti el treball conjunt de les forces republicanes, vingui d’on vingui.

Discrepar és legítim, el debat és saludable en democràcia, la llibertat d’expressió és un dret i una obligació. Doncs, fem-ho. Fem política. Abaixem el to, si us plau. Parlem, discutim, acordem i treballem. Vull que Dosrius sigui exemple de dignitat i honestedat, no de ressentiment. Seguim estenent la mà per a fer possible la República, mirada llarga, posem el comptador a zero.